Homeòpata i abolicionista canadenca

Fins ara ha fet gairebé un any que aquest bloc està mort i finalment he pensat en deixar-hi un nou article sobre algun fenomen o persona concreta en relació amb el tema que tractem. Abans de saber què dir, més val pensar-ho en calma i païr. Però finalment he pensat seguir tractant el tema respecte les dones i la medicina al llarg de gairebé tot el segle XIX a Amèrica del Nord tant als Estats Units com al Canadà com també els mèrits i sobretot les dificultats per aconseguir els mateixos drets econòmics, laborals i de vot en igualtat amb els homes en un context social trastocat per uns valors socials i religiosos patriarcals. Entre aquestes hi hauria Elizabeth Blackwell, Mary E. Walker, Rebbeca Lee Crumpler o més tard Emma K. Willits, totes elles estat-unidenques i arrelades en els moviments abolicionistes i sufragistes. Però aquí en concret vull parlar sobre una dona d'una regió del nord del Canadà, Emily Howard Jennings Stowe (1831-1903), coneguda també tan sols com a Emily Stowe.
Nascuda en una granja rural de l'Alt Canadà i posteriorment l'Oest del Canadà (actualment Ontario) i influenciada per l'educació quàquera per la seva mare que havia estudiat en una escola mixta a Providence (Rhode Island). El 1848 va ser mestra en una escola a prop de Summerville i va treballar en diverses escoles de la zona durant set anys i només rebia la meitat del salari atorgat als homes, i els anys 1853-54 va assistir a la construcció de l'Escola Providencial a Toronto possiblement l'única escola oberta a les dones on es graduaria amb un certificat de primera classe. Després va treballar per a la Junta Escolar de Brantford i potser la primera dona nomrnada directora d'una escola pública.

En casar-se amb un fuster deixaria l'ensenyament i es mudaria a Mount Pleasant on hi naixerien els seus fills entre 1857 i 1863. Després que el seu marit fos diagnosticat de tuberculosi i enviat en un sanatori va reprendre l'ensenyament per mantenir la seva família però econòmicament seria poc gratificant. Però la influència d'alguns coneixements de medicina homeopàtica d'un amic de la família va decidir estudiar medicina a l'Escola de Medicina de Toronto el 1865 on no va ser admesa pel vicepresident prohibint-hi l'accés a les dones. I amb l'objectiu d'aconseguir que les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes va estudiar a l'Escola de Medicina per a Dones de Nova York i des de l'hospital de Bellvue va acceptar les ajudes d'altres estudiants de medicina durant els temps de la Guerra Civil. Malgrat el descontentament discriminatori dels homes ella va participar en les seves clíniques i aprendre dissecció com més tard dues germanes seves, Ella i Hannah, també van estudiar a l'escola de Nova York.
Mentrestant als Estats Units va tenir contacte directe amb Susan B. Anthony com a testimoni dels moviments nord-americans. Després de graduar-se el 1867 començaria a practicar la medicina homeopàtica a Toronto i com van fer Blackwell i Clemence Lozier es va interessar per la salut pública amb conferències sobre la salut de la dona fins arribar a tenir prous pacients.
Però la va seva decepció estava en que malgrat el seu títol encara no tenia llicència mèdica i no va ser fins el 1870 quan li van permetre estudiar a la Universitat de Toronto però a partir d'un acord especial però el menyspreu de part de professors i alumnes. Tampoc es va presentar en els examens escrits i orals del consell del Col·legi de Metges i Cirurgians. Però l'incident més greu va ser el 1880 en una investigació de la mort d'una dona embarassada que volia retreure que havia près medicaments receptats per ella però en el judici hi va haver una vella i misteriosa sospita sobre que tots els metges eren dones avortistes. A Stowe finalment se li va concedir la llicència mèdica comptant el seu aprenentatge homeopàtic abans d'estudiar medicina abans del 1850.

A mitjans de la dècada del 1870 el seu marit després de patir la tuberculosi va acabar sent dentista i el seu fill Frank es va unir a la pràctica del seu pare. El 1979 Emily es va influenciar per un amic de la família, Samuel Nelles -director de la universitat de Victoria- perquè la seva filla Augusta estudiés medicina a l'Escola de Medicina de Toronto fins quan després de la graduació es convertiria en la primera metgessa amb formació complerta al Canadà.
El 1876 va fundar el Club Literari de Dones que tenia com a finalitat millorar les condicions de treball de les dones encara que Stowe va retreure el fet sobre que medicina en el cas de les dones era de qualitat inferior i apostava per a una millora important de l'educació mèdica per a les dones i la influència de diversos metges eminents. I l'any 1883 en una reunió de l'Associació del Sufragi de la Dona de Toronto va portar la creació de l'Escola Mèdica per a la Dona a Ontario.

El 1888 assisitiria en una conferència internacional de dones sufragistes a Washington com a pas previ per revitalitzar el moviment de les dones canadenques i va convidar la sufragista estat-unidenca Anna Howard Shaw fins en fundar l'Associació de Dones de Dominion i ella en seria la presidenta. Formant part d'una delegació de la Women's Christian Temperance Union el 1889 va dirigir a la legislatura d'Ontario demanant el vot a favor de les dones vídues i solteres però la mesura seria menyspreada pels legisladors i se'n plantejaria una polèmica greu en un posterior debat i una declaració de Anthony sobre que la desemancipació no significava només la seva degradació política sinó la degradació social, moral i industrial.
El 1879 va passar a formar part de l'Església Unitària de Toronto i l'any 1891 amb la seva filla van ser fundadors de la Societat Teosòfica al Canadà que encoratjava la humanitat i la germanor sense distinció de raça, sexe, casta o color i estudis de religió, ciència o filosofia.

Després d'un accident en un congrés de dones a Chicago es va retirar de la pràctica mèdica i menys activa en els moviments feministes. El seu marit John Stowe va morir el 1891 i com a vídua va seguir visquent amb la família del seu fill Frank a la ciutat però hi apareixia la seva adreça com a residència d'estiu a la regió dels llacs Mukoka al nord de Toronto. Quan va morir el 1903 el ministre unitari de la ciutat, Jabez T. Sunderland, va presidir el servei funerari a casa seva.